El catàleg de patrimoni de Palau-solità i Plegamans

A vegades em sembla que em costa d’entendre les coses o que els meus processos de deducció mental són diferents dels de certa gent. El pollastre que li han muntat (alguns, de fet, poquets) al regidor de cultura, Miquel Truyols i Rocabruna, em sembla totalment injustificat. Li diuen que ha catalogat massa masies, que les ha categoritzat en nivells de protecció massa alts i l’han atacat amb aquests arguments com si per culpa d’ell el poble s’hagi d’enfonsar.

A veure, potser em costen d’entendre algunes coses però jo crec que és important donar valor a allò que forma part de la nostra història (local o nacional). Els nostres representants polítics, tal i com està fent Miquel Truyols en l’àrea de cultura o Abel Julien en l’àrea de medi ambient, han de tindre una sensibilitat especial per tot allò que formi part de la nostra història i el nostre entorn. Que potser només volem centres comercials, com passa en moltes ciutats dormitori? Centres que són rèpliques idèntiques entre ells: les mateixes botigues, les mateixes cadenes de menjars, els mateixos cines multisales amb exactament les mateixes pel•lícules (les més comercials del moment) i un llarg etcètera. No sembla que a alguns polítics els importi que això s’hagi construït per exemple en un indret que abans tenia valors naturals o culturals remarcables. En canvi, crec que Miquel Truyols ha fet una feina de xinos, acuradíssima, precisa i minuciosa per catalogar tot el patrimoni que té valor per nosaltres, els ciutadans de Palau-solità i Plegamans. A més, ha tingut la complicitat del regidor d’urbanisme, Josep Maria Serraviñals, cosa que ja sabem que no passa a tot arreu perquè les regidories d’urbanisme acostumen a tindre una certa “fam” de territori.

És possible que Truyols hagi estat excessivament zelós en la seva feina i hagi protegit alguns elements que potser no tenien l’entitat necessària per rebre aquesta distinció. Però, caram, es millor que pequi per tirar llarg que per quedar-se curt! I, en qualsevol cas, això no seria motiu per criticar-lo tan injustament com s’ha fet.

I per últim, ostres!, ja m’agradaria viure en una casa que tingués alguna característica que la fes valorar com un bé d’interès cultural. Estic convençut que tothom que s’estimi el poble i el país coincidirà amb mi però, ja se sap, no tothom és així...