divendres, 2 d’octubre del 2009

El catàleg de patrimoni de Palau-solità i Plegamans

A vegades em sembla que em costa d’entendre les coses o que els meus processos de deducció mental són diferents dels de certa gent. El pollastre que li han muntat (alguns, de fet, poquets) al regidor de cultura, Miquel Truyols i Rocabruna, em sembla totalment injustificat. Li diuen que ha catalogat massa masies, que les ha categoritzat en nivells de protecció massa alts i l’han atacat amb aquests arguments com si per culpa d’ell el poble s’hagi d’enfonsar.

A veure, potser em costen d’entendre algunes coses però jo crec que és important donar valor a allò que forma part de la nostra història (local o nacional). Els nostres representants polítics, tal i com està fent Miquel Truyols en l’àrea de cultura o Abel Julien en l’àrea de medi ambient, han de tindre una sensibilitat especial per tot allò que formi part de la nostra història i el nostre entorn. Que potser només volem centres comercials, com passa en moltes ciutats dormitori? Centres que són rèpliques idèntiques entre ells: les mateixes botigues, les mateixes cadenes de menjars, els mateixos cines multisales amb exactament les mateixes pel•lícules (les més comercials del moment) i un llarg etcètera. No sembla que a alguns polítics els importi que això s’hagi construït per exemple en un indret que abans tenia valors naturals o culturals remarcables. En canvi, crec que Miquel Truyols ha fet una feina de xinos, acuradíssima, precisa i minuciosa per catalogar tot el patrimoni que té valor per nosaltres, els ciutadans de Palau-solità i Plegamans. A més, ha tingut la complicitat del regidor d’urbanisme, Josep Maria Serraviñals, cosa que ja sabem que no passa a tot arreu perquè les regidories d’urbanisme acostumen a tindre una certa “fam” de territori.

És possible que Truyols hagi estat excessivament zelós en la seva feina i hagi protegit alguns elements que potser no tenien l’entitat necessària per rebre aquesta distinció. Però, caram, es millor que pequi per tirar llarg que per quedar-se curt! I, en qualsevol cas, això no seria motiu per criticar-lo tan injustament com s’ha fet.

I per últim, ostres!, ja m’agradaria viure en una casa que tingués alguna característica que la fes valorar com un bé d’interès cultural. Estic convençut que tothom que s’estimi el poble i el país coincidirà amb mi però, ja se sap, no tothom és així...

dijous, 10 de setembre del 2009

Medi Ambient a Palau-solità i Plegamans

Després de la sorpresa que vaig tindre en veure que hi havia peixos a la nostra riera, vaig trucar a l’ajuntament i vaig demanar per algú de medi ambient amb qui parlar sobre el tema. Vaig parlar amb Abel Julien, regidor de Sostenibilitat i Medi Natural (així es diu la regidoria). Va ser una conversa molt interessant. Em va explicar amb detall el projecte de recuperació de la riera, que em va semblar una passada: si es fa tot el que hi ha al projecte serà impressionant. El regidor anava com una moto (de bon rotllo, que no s’enfadi se llegeix això) i li sortia l’optimisme per les orelles. Segons ell, només falten els diners per fer-ho –un petit detall- però ja han aconseguit diners de la Generalitat, el Consell Comarcal i altres.
Amb les feines que s’han fet fins ara a la riera han anat treient canyes i altres plantes que no són autòctones i això està fent que apareguin altres plantes que depuren l’aigua perquè absorbeixen nitrats i altres coses que la depuradora no pot tractar. Sembla ser que lo més fàcil precisament és tractar els residus humans, per dir-ho finament, i que lo que més costa és treure components com els medicaments que s’eliminen per la orina. Vaja, que el Ibuprofeno i la Aspirina no els hi senta gaire bé als peixos!.
Em deia Abel Julien que segurament la presència de més vegetació natural a la riera és lo que ha propiciat l’arribada de poblacions de peixos. Ara estan arreglant el camí de que va paral•lel a la riera però ho faran per trossos perquè no hi ha diners per fer-ho tot. Es farà un passeig per bicis i gent caminant amb arbrat al costat.
Jo no sóc aficionat a la pesca però si hi hagués un punt on es pogués fer un estany on la gent pogués pescar seria molt bo. La imatge d’un passeig al costat del riu amb pescadors tirant la canya em faria d’allò més feliç.

dimarts, 1 de setembre del 2009

Peixos a la riera

Peixos a la riera!

Avui he anat a fer una volta per la Riera de Caldes i sabeu què hi he trobat, a l’alçada de Sant Roc?: PEIXOS! Uns peixos enormes d’uns dos pams (sí, de veritat, no us penseu que ara m’he convertit en un pescador típic que exagera les seves captures).

No sé si això serà el resultat dels treballs que estan fent des de la regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament o si han tornat espontàniament però realment m’ha entusiasmat saber que la nostra aigua és prou bona com perquè hi visquin aquests peixots. No m’estranya que cada vegada es vegin més ocellots del tipus bernat pescaire rondant per aquí. Menjar en tenen.

Més amunt de Sant Roc, l’aigua es veu neta i pura que sembla del Pirineu. No sé fins a quin punt deu ser bona de veritat. L’aspecte és fantàstic però caldria veure si químicament és el mateix. Al veure aquestes bèsties enormes (disculpeu però encara estic al·lucinant) m’ha fet pensar que la qualitat de l’aigua deu estar bé. Palau-solità i Plegamans es mereix que els peixos tornin a la riera, oi?

Per mi, que estimo la natura, això és una excel·lent notícia!

dimecres, 26 d’agost del 2009

Presentació

Hola amics,

Em dic Andreu Castellanos i sóc un ciutadà de Palau-solità i Plegamans, content de viure en aquest poble i disposat a aportar el meu granet de sorra per millorar la nostra vila en el que sigui.
Sóc transportista, professió que compagino amb la pràctica de l’esport, que és el que més m’agrada en aquesta vida. Practico sobretot esports d’aventura, com el parapente i l’escalada, però també sóc aficionat a la bicicleta, l’esquí i el tennis.
A Palau-solità i Plegamans tenim molt bones oportunitats per gaudir de la natura propera, molt més del que sembla. En els quatre anys que porto vivint aquí cada vegada estic més encisat amb el seu entorn (Gallecs, Torre Marimon, etc.). Crec que estem ubicats en un lloc on es pot disfrutar d’una bona qualitat de vida, sempre que la “civilització” no s’acosti més del que ja està.
En aquest bloc vull anar posant les meves reflexions sobre el que som i el que volem ser a Palau, per tal de contribuir a conservar les coses bones que tenim.

Salutacions i abraçades a tothom

Andreu Castellanos