Després de la sorpresa que vaig tindre en veure que hi havia peixos a la nostra riera, vaig trucar a l’ajuntament i vaig demanar per algú de medi ambient amb qui parlar sobre el tema. Vaig parlar amb Abel Julien, regidor de Sostenibilitat i Medi Natural (així es diu la regidoria). Va ser una conversa molt interessant. Em va explicar amb detall el projecte de recuperació de la riera, que em va semblar una passada: si es fa tot el que hi ha al projecte serà impressionant. El regidor anava com una moto (de bon rotllo, que no s’enfadi se llegeix això) i li sortia l’optimisme per les orelles. Segons ell, només falten els diners per fer-ho –un petit detall- però ja han aconseguit diners de la Generalitat, el Consell Comarcal i altres.
Amb les feines que s’han fet fins ara a la riera han anat treient canyes i altres plantes que no són autòctones i això està fent que apareguin altres plantes que depuren l’aigua perquè absorbeixen nitrats i altres coses que la depuradora no pot tractar. Sembla ser que lo més fàcil precisament és tractar els residus humans, per dir-ho finament, i que lo que més costa és treure components com els medicaments que s’eliminen per la orina. Vaja, que el Ibuprofeno i la Aspirina no els hi senta gaire bé als peixos!.
Em deia Abel Julien que segurament la presència de més vegetació natural a la riera és lo que ha propiciat l’arribada de poblacions de peixos. Ara estan arreglant el camí de que va paral•lel a la riera però ho faran per trossos perquè no hi ha diners per fer-ho tot. Es farà un passeig per bicis i gent caminant amb arbrat al costat.
Jo no sóc aficionat a la pesca però si hi hagués un punt on es pogués fer un estany on la gent pogués pescar seria molt bo. La imatge d’un passeig al costat del riu amb pescadors tirant la canya em faria d’allò més feliç.
